Els ximpanzés són els animals que mostren la memòria més complexa, a banda de l’espècie humana. Recorden on i quan hi ha disponibles fruites madures, i utilitzen aquesta informació per decidir quins arbres visitaran i, fins i tot, on dormiran per poder menjar aquests fruits a primera hora del matí. Tot i això, encara no es coneixen bé les estratègies cognitives que fan servir per trobar altres aliments que siguin d’origen animal i no vegetal.

El vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, Agustí Alcoberro, juntament amb l’equip deganal de la Facultat de Geografia i Història, encapçalat pel degà, Ricardo Piqueras, ha visitat les recents troballes arqueològiques a la Rambla de Barcelona. Aquestes excavacions han posat al descobert vestigis fascinants, com defenses medievals, infraestructures hidràuliques i les restes de l’antic Estudi General de Barcelona, precedent de la Universitat. La visita és especialment significativa en un moment en què la UB es prepara per commemorar el pròxim curs 2025-2026 els 575 anys des que va ser fundada.

El projecte de remodelació de la Rambla liderat per l’arquitecta Itziar González és una oportunitat majúscula per conèixer el creixement de la Barcelona medieval i moderna. Les intervencions arqueològiques projectades pel Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona suposen un dels grans reptes de l’arqueologia urbana duts a terme a la ciutat.

Al capdamunt de la Rambla, entre el carrer Tallers i la Plaça Catalunya s’ubicà a partir de mitjans de segle XVI, la Universitat de l'Estudi General, embrió de la Universitat de Barcelona, fins el 1714 quan es traslladà a Cervera. En aquell moment, l’Estudi General, era un edifici de grans dimensions, amb la façana nord de més de 16 metres de llargada construïda contra la muralla de finals del segle XIV, i més de 80 metres de llargada, arribant fins el carrer Tallers. L’estructura i els dos patis donaven cabuda a més de 1000 estudiants, el nombre més gran de les set universitats catalanes del moment.

El recentment graduat en Arqueologia, Daniel Jinto ha guanyat el primer premi Temps, Espai i Forma 2024 que atorga la Facultat de Geografia i Història d ela Universitat de Barcelona, amb el TFG titulat “Les Rutes de la Llibertat al Pirineu. Evidències arqueològiques de la II Guerra Mundial al Nord-est de la península Ibèrica: fugida dels jueus de l’Holocaust (1942-1944)”, tutortizat per la Dra. Queralt Solé. Un treball sobre arqueologia de l’Holocaust a través de l’arqueologia del paisatge.